Hem parlat força sobre l'imperialisme i el colonialisme, però... heu entès bé el concepte? Us atreviu a citar pel·lícules on el tema sigui tractat? Deixeu les vostres aportacions en l'apartat de comentaris!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinema. Mostrar tots els missatges
dimarts, 9 de febrer del 2016
divendres, 4 de desembre del 2015
ELS ORÍGENS DEL CINEMA I ELS SEUS PROTAGONISTES
No és fàcil dir qui va estar l'inventor del setè art. Oficialment, es considera que el cinema va començar amb la primera projecció pública duta a terme a París el 28 de desembre de 1895 al local anomenat "Salon Indien". Els promotors de l'esdeveniment varen ser els germans Louis i Aguste Lumière, que havien patentat l'invent com a "cinematògraf", molt semblant a l'inscrit a l'oficina anys abans per Thomas Alva Edison.
Tot i això, la història del cinema no està exenta de misteri des dels seus principis, ja que per a molts estudiosos, el veritable inventor del cinema no és altre que Louis Aimé Augustin Leprince.
Tot i això, la història del cinema no està exenta de misteri des dels seus principis, ja que per a molts estudiosos, el veritable inventor del cinema no és altre que Louis Aimé Augustin Leprince.
Leprince va dedicar la seva vida a intentar registrar imatges per projectar-les en moviment, però un 16 de setembre de 1892 pujà al tren que unia Dijon i París i mai més ningú va saber res d'ell. La guerra de patents era un fet i les hipòtesis per explicar la seva desaparició són ben diverses: va ser víctima d'un assassinat per diners? El va matar un competidor que volia assegurar-se la primícia del cinema?
Avui dia podem gaudir de la que es considera la primera pel·lícula de cinema de no més de tres segons rodada el 14 d'octubre de 1888, una escena al jardí de Leprince, on veiem el seu fill , els seus sogres i una amiga de la família.
Si voleu saber més sobre l'enigma de la desaparició de Leprince no deixeu de llegir el llibre L'enigma Leprince, on l'autora fa un recorregut per la vida i les investigacions de l'inventor al temps que proposa i analitza les diverses hipòtesis de la seva desaparició.
No obstant això, no podem llevar el mèrit als germans Lumière i a les primeres projeccions que ens mostren escenes quotidianes de llavors com La sortida d'obrers de la fàbrica, altres còmiques com El jardiner regat o fins i tot algunes que varen causar el pànic dels espectadors a París com L'arribada del tren a l'estació.
TEMPS MODERNS
Charles Chaplin, conegut amb el nom de Charlot, és el personatge mític que protagonitza i controla totes aquelles aventures en què es veu capficat. A més, és un personatge reconegut, i el públic sap identificar el petit bigoti negre, la seva forma de caminar característica amb els peus oberts com un ànec... D'altra banda, és un fetitxista dels objectes, sobretot en el moment en què no li serveixen a Charlot com ens serveixen a nosaltres. I és que Charlot és improvisació, imaginació sense límits. Una altra característica molt important del personatge és el cop de peu que fa cap a enrere, per diversos motius: no li agrada enfrontar els problemes de cara, amb la qual cosa els dóna l'esquena, o també com una manera d'expressar a la perfecció la despreocupació constant de no sentir-se lligat al passat ni arrossegar res rere d'ell. Tot i amb això, el cop de peu pot expressar milers de matisos que poden anar des de la venjança fins a límits insospitables.
Amb Temps Moderns ens trobem davant d'una pel·lícula de Charles Chaplin diferent a les que havia fet abans. Temps Moderns trenca amb la tradició de llargmetratges anteriors, i especialment dóna un gir important respecte a Llums de la ciutat, considerada sovint l'obra mestra de Chaplin. Potser és precisament en aquesta qüestió on resideix la seva superioritat. Temps Moderns és una successió de situacions còmiques el protagonista de la qual és Charlot, i el tema comú és la vida industrial i les seves conseqüències. Chaplin fa una crítica al regnat de la màquina i la divisió del treball, per tant, en última instància, el film pot veure's utilitzat en contra del capitalisme. Chaplin es declara obertament de part de l'home, contra la societat i les seves màquines; la seva afirmació no se situa sobre el pla contingent de la política o de la sociologia, sinó només de la moral i sempre a través de l'estil.
Temps moderns ens parla, en imatges, de l'alienació, les classes baixes, l'economia del temps, la revolució industrial, la lluita obrera, tot allò explicat des d'una senzillesa i un minimalisme que sorprèn. I un aspecte que sorprèn és la crítica àcida que fa al sistema laboral i social sense que la censura pugui alterar l'obra encara sent criticada. Chaplin va crear una sàtira genial de la societat industrial que va modernitzar els sistemes productius a base de suposar una alienació de l'individu per a milions de treballadors. Temps Moderns ens ho mostra enfrontat a molt diverses vicissituds, quan l'atur massiu va coincidir amb la implantació de l'automatització industrial, després de la Gran Depressió de 1929.
(Cliqueu aquí per veure la font)
dimarts, 17 de novembre del 2015
RITME... COM LES ONES DEL MAR...
Aquesta rima de Becquer transmet moltes sensacions més enllà del missatge... Us sentiu marejats com el carter de Neruda?
Tú eras el huracán, y yo la alta torre que desafía su poder. ¡Tenías que estrellarte o abatirme!… ¡No pudo ser! Tú eras el océano y yo la enhiesta roca que firme aguarda su vaivén. ¡Tenías que romperte o que arrancarme!… ¡No pudo ser! Hermosa tú, yo altivo; acostumbrados uno a arrollar, el otro a no ceder; la senda estrecha, inevitable el choque… ¡No pudo ser!
Al mar, Manel
Rima XLI
Gustavo Adolfo Bécquer
Gustavo Adolfo Bécquer
Tú eras el huracán, y yo la alta torre que desafía su poder. ¡Tenías que estrellarte o abatirme!… ¡No pudo ser! Tú eras el océano y yo la enhiesta roca que firme aguarda su vaivén. ¡Tenías que romperte o que arrancarme!… ¡No pudo ser! Hermosa tú, yo altivo; acostumbrados uno a arrollar, el otro a no ceder; la senda estrecha, inevitable el choque… ¡No pudo ser!
Al mar, Manel
El cartero y Plablo Neruda, dirigida per Michael Radford i basada en el llibre d'Antonio Skarmeta, El cartero de Neruda.
dilluns, 8 de juny del 2015
TELÈFON VERMELL, VOLEM CAP A MOSCÚ
El general estatunidenc Jack D. Ripper, pres de bogeria paranoica, decideix enviar un Boeing B-52 Stratofortress per colpejar l'URSS. El president dels Estats Units convoca una reunió d'urgència a la sala subterrània de comandament estratègic per intentar evitar una guerra nuclear.
(Extret de Viquipèdia)
I aquí, altra escena parodiàda als Simpson que, com sempre, heu identificat de seguida.
dimecres, 20 de maig del 2015
SIEGFRIED MEIR ENS CONTA LA SEVA HISTÒRIA.
Després de la boira, documental de Luís Ortas, conta la història d’un nin jueu que va sobreviure a un camp de concentració nazi, Siegfried Meir, qui viu a Eivissa a hores d'ara. Demà tornarà a visitar el nostre centre per narrar la seva història a l'laumnat de 4t d'ESO.
Si voleu saber-ne més llegiu aquest article del Diario de Ibiza, "La vida me ha hecho muchos regalos".
"El holocausto pasó por España", article de El País.
dilluns, 23 de febrer del 2015
EL VIATGE DE L'HEROI
Us heu adonat que moltes pel·lícules, sobretot americanes, repeteixen els mateixos ingredients? Un protagonista tret del seu món quotidià, persecucions, company o companya de viatge que quasi sempre acaba en una història d’amor, algú que ajuda, algú que traeix, moments d’aparent èxit o fracàs i gir inesperat... Doncs bé, res és fortuït, sinó que respon a una fórmula d’èxit explotada fins la sacietat, una fórmula narrativa que el cinema de Hollywood fa servir una i altra vegada i que nosaltres consumim sense adonar-nos que és la mateixa estructura en temps diferents, escenaris diversos i personatges reinventats.
El creador d’aquesta fórmula narrativa no va ser altre que Joseph Campbell (1904-1987), un professor estadunidenc que va dedicar bona part de la seva vida a comparar els mites de les diferents cultures concloent finalment que en totes les històries hi ha un heroi que ha de seguir sempre el mateix camí per aconseguir el premi final, és el que ell anomenà “el viatge de l’heroi” i que dividí en 12 etapes:
- Món ordinari - El món normal de l’heroi abans que la història comenci.
- La crida a l’aventura – A l’heroi se li presenta un problema, desafiament o aventura.
- Reticència de l’heroi o rebuig de la crida - L’heroi rebutja el desafiament o aventura, principalment per la por al canvi.
- Trobada amb el tutor o ajuda sobrenatural – L’heroi troba un tutor que li fa acceptar la crida i l’informa i entrena per a la seva aventura o desafiament.
- Pas del primer llindar - L’heroi abandona el món ordinari per entrar en el món especial o màgic.
- Proves, aliats i enemics – L’heroi s’enfronta a proves, troba aliats i s’enfronta a enemics, de manera que aprèn les regles del món especial.
- Acostament - L’heroi té èxits durant les proves.
- Prova difícil o traumàtica – La crisi més gran de l’aventura, de vida o mort.
- Recompensa – L’heroi s’ha enfrontat a la mort, se sobreposa a la seva por i ara guanya una recompensa.
- El camí de tornada – L’heroi ha de tornar al món ordinari.
- Resurrecció de l’heroi - Altra prova on l’heroi s’enfronta a la mort i ha d’usar tot l’après.
- Retorn amb l’elixir - L’heroi regressa a casa amb l'elixir i ho fa servir per ajudar a tots en el món ordinari.
Hi ha tantes pel·lícules de renom que segueixen aquesta estructura que us asombraríeu: La Guerrra de les Galàxies, Indiana Jones, El mite de Bourne, Màtrix, Arma letal, Spider Man, El senyor dels anells, Harry Potter, El Hobbit, Interestellar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)