Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revolucio Industrial. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Revolucio Industrial. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de desembre del 2015

NIKOLA TESLA, UN DE TANTS INVENTORS SENSE RECONEIXEMENT

Expediente Nikola Tesla: ¿por qué cayó en el olvido el mayor inventor del siglo XX?

Gracias a este científico la electricidad llega hoy a millones de hogares en todo el mundo, pero su nombre no es popular. Su gran rivalidad con Edison puede tener que ver con su falta de reconocimiento

Día 23/04/2012 - 10.43h

Nikola Tesla es, para muchos, el más grande inventor del siglo pasado. Gracias a él, la electricidad llega hoy a millones de hogares en todo el mundo. ¿Pero por qué su nombre ha caído en el olvido? ¿Y qué tuvo que ver en ello Thomas Alva Edison, su gran rival?
Expediente Nikola Tesla: ¿por qué cayó en el olvido el mayor inventor del siglo XX?


Nikola Tesla
Llegó a Nueva York el año en que «nació» la Estatua de la Libertad, 1884. Armado con su impecable elegancia parisina y la cabeza llena de ideas, llevaba una carta de recomendación: «Conozco a dos grandes hombres, y usted es uno de ellos. El otro es el joven portador de esta carta». El destinatario de la misiva era un ya célebre Thomas Alva Edison, el padre de la bombilla (y el fonógrafo, y el altavoz, y el micrófono del teléfono, y…). El otro «gran hombre» era Nikola Tesla, un joven serbio desconocido, nacido en 1856 en Smilijan, entonces parte del imperio austrohúngaro e integrado en la actual Croacia. Tesla venía de trabajar en la sede parisina de la Continental Edison, la compañía del inventor norteamericano. Lo mandaba Charles Batchelor, su antiguo jefe europeo.
Según llegó a Nueva York, Tesla preguntó dónde estaban las oficinas de Edison. Y allí fue, a hablar con su futuro jefe: salió del despacho con un puesto de trabajo. Pero entre ambos no hubo una gran sintonía. Y poco después la animadversión acabaría en conflicto abierto. Edison defendía un modelo de negocio eléctrico basado en la corriente continua. Y había convencido ya a algunos inversores, aunque aún a una escala muy reducida: su sistema de distribución eléctrica, el primero en el mundo, arrancó en 1882 con 110 voltios de corriente continua y 59 clientes en Manhattan.
Tesla, en cambio, creía en un modelo basado en la corriente alterna. La pugna entre ambos pasó a la historia como «la guerra de las corrientes». Ganó Tesla con su modelo, mucho más eficiente. Gracias a él apretar hoy un interruptor ilumina nuestras casas. Pese a que la memoria histórica ha sido más benévola con otros inventores (Edison, Hertz, Volta...), el mundo debe mucho al enigmático Nikola Tesla.
Gran ingeniero y con una memoria notable –heredada, según él, de su madre: analfabeta pero capaz de recitar poemas épicos serbios que ella nunca pudo leer–, Tesla poseía además unainfinita capacidad de trabajo: le bastaba con dormir dos horas al día y, si el trabajo lo requería, podía estar 80 horas sin pegar ojo. «No hay emoción más intensa para un inventor que ver una de sus creaciones funcionando –decía–. Esa emoción hace que uno se olvide de comer, de dormir, de todo». A ese ritmo se empeñó en resolver el primer gran reto que Edison le puso, a solo un año de su llegada: rediseñar sus generadores de corriente continua. Si lo lograba, recibiría 50.000 dólares. Pero cuando se dirigió a su jefe para exigir su paga, Edison sonrió: «Ay, ¡qué poco ha aprendido usted del humor americano!». Despechado, Tesla abandonó la compañía sin aceptar el aumento de sueldo que se le ofrecía.
Poco después, Tesla encontró a su gran aliado en el «conflicto eléctrico» con Edison: el rico empresario George Westinghouse. Este contaba ya, desde 1886, con una pequeña red eléctrica en Massachusetts, basada en la corriente alterna. Pero le faltaba la clave para distribuir la electricidad a gran escala. El motor de inducción, ya inventado y patentado por Tesla, era esa clave. Según la leyenda, el empresario ofreció al inventor un millón de dólares y un porcentaje de los beneficios por los derechos de todas sus patentes. Los papeles que han llegado hasta hoy aportan otras cifras: 60.000 dólares por la adquisición de 40 patentes; cinco mil en metálico y el resto en acciones. Tesla, además, recibiría 2,5 dólares por cada caballo de potencia generado gracias a la electricidad vendida. Cuando las cosas adquirieron una escala mayor, este pago resultó inviable. Hubiese convertido a Tesla en un multimillonario sin precedentes…
Aquellos fueron años intensos, tanto en los laboratorios como en los incipientes medios de comunicación. Tesla y Edison trataban de convencer a la opinión pública de las bondades de su sistema y de los peligros del método rival. Edison no dudó en congregar a periodistas y curiosos para mostrarles los peligros de la corriente alterna aplicando descargas a perros y gatosque mandaba recoger de la calle. Filmó incluso la ejecución de un elefante del circo de Coney Island que había matado a tres hombres. Esto ocurría en 1903. Años atrás, Harold P. Brown –un ingeniero secretamente financiado por Edison– había inventado la silla eléctrica.Se utilizó por primera vez en agosto de 1890, y uno de sus objetivos era desacreditar a la corriente alterna que empleaba...

Precursor del whatsapp

Tesla también fue un mago en utilizar a los medios. Ya célebre, los periodistas se peleaban por arrancarle una entrevista, siempre generosa en titulares. «El presente es vuestro –decía–, pero el futuro es mío». O: «A lo largo del espacio hay energía, y es una mera cuestión de tiempo que los hombres logren aprovechar esa energía. El científico no busca un resultado inmediato. No espera que sus ideas avanzadas sean fácilmente aceptadas. Su deber es sentar las bases para los que vendrán, señalar el camino». Desde este punto de vista, Tesla marcó incluso el camino hacia el SMS, el e-mail y el whatsapp: «Cualquier persona, en mar o en tierra, con un aparato sencillo y barato que cabe en un bolsillo, podría recibir noticias de cualquier parte del mundo o mensajes particulares destinados solo al portador; la Tierra se asemejaría a un inconmensurable cerebro, capaz de emitir una respuesta desde cualquier punto».
A su vez, los curiosos de la época se agolpaban para ver su demostración pública del primer dispositivo movido por un mando a distancia: un pequeño barco que dejó atónitos a cuantos se acercaron al Madison Square Garden.
Volviendo a la «guerra de las corrientes», el equipo de Westinghouse y Tesla logró hitos en la Feria Internacional de Chicago, en 1893, dedicada al invento de moda: la electricidad. Para iluminarla, se optó por los generadores de corriente alterna. La otra gran victoria llegó ese mismo año: el grupo de expertos que debía decidir qué sistema adoptar para aprovechar el potencial hidroeléctrico de las cataratas del Niágara otorgó el contrato a Westinghouse, desechando a otras compañías; entre ellas, la de Edison. Muchos dudaban de que el sistema cumpliese su objetivo: alimentar la demanda de la creciente industria de Búfalo. Tesla aseguró que esas cataratas podrían alimentar a todos los Estados Unidos. Y consiguió que su método se implantara en la mayor instalación eléctrica construida hasta la fecha. En 1915 se habló de un supuesto premio Nobel compartido por Tesla y Edison. Se desconoce hasta qué punto el rumor se basaba en hechos reales. El reconocimiento nunca llegó.
(Article extret d'ABC)


Si voleu saber-ne més sobre la guerra dels corrents elèctrics, podeu consultar aquest article de la Viquipèdia)


divendres, 4 de desembre del 2015

EL TREN ARRIBA A VILLAGARCIA


EL MOVIMENT OBRER

TEMPS MODERNS



Charles Chaplin, conegut amb el nom de Charlot, és el personatge mític que protagonitza i controla totes aquelles aventures en què es veu capficat. A més, és un personatge reconegut, i el públic sap identificar el petit bigoti negre, la seva forma de caminar característica amb els peus oberts com un ànec... D'altra banda, és un fetitxista dels objectes, sobretot en el moment en què no li serveixen a Charlot com ens serveixen a nosaltres. I és que Charlot és improvisació, imaginació sense límits. Una altra característica molt important del personatge és el cop de peu que fa cap a enrere, per diversos motius: no li agrada enfrontar els problemes de cara, amb la qual cosa els dóna l'esquena, o també com una manera d'expressar a la perfecció la despreocupació constant de no sentir-se lligat al passat ni arrossegar res rere d'ell. Tot i amb això, el cop de peu pot expressar milers de matisos que poden anar des de la venjança fins a límits insospitables. 



Amb Temps Moderns ens trobem davant d'una pel·lícula de Charles Chaplin diferent a les que havia fet abans. Temps Moderns trenca amb la tradició de llargmetratges anteriors, i especialment dóna un gir important respecte a Llums de la ciutat, considerada sovint l'obra mestra de Chaplin. Potser és precisament en aquesta qüestió on resideix la seva superioritat. Temps Moderns és una successió de situacions còmiques el protagonista de la qual és Charlot, i el tema comú és la vida industrial i les seves conseqüències. Chaplin fa una crítica al regnat de la màquina i la divisió del treball, per tant, en última instància, el film pot veure's utilitzat en contra del capitalisme. Chaplin es declara obertament de part de l'home, contra la societat i les seves màquines; la seva afirmació no se situa sobre el pla contingent de la política o de la sociologia, sinó només de la moral i sempre a través de l'estil. 



Temps moderns ens parla, en imatges, de l'alienació, les classes baixes, l'economia del temps, la revolució industrial, la lluita obrera, tot allò explicat des d'una senzillesa i un minimalisme que sorprèn. I un aspecte que sorprèn és la crítica àcida que fa al sistema laboral i social sense que la censura pugui alterar l'obra encara sent criticada. Chaplin va crear una sàtira genial de la societat industrial que va modernitzar els sistemes productius a base de suposar una alienació de l'individu per a milions de treballadors. Temps Moderns ens ho mostra enfrontat a molt diverses vicissituds, quan l'atur massiu va coincidir amb la implantació de l'automatització industrial, després de la Gran Depressió de 1929.



(Cliqueu aquí per veure la font)












dimecres, 2 de desembre del 2015

IDEES CLAU DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL




La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics (màquina de vapor, activitat industrial) que es van produir inicialment a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'anirà imposant lentament a la resta d'Europa, als Estats Units d'Amèrica i al Japó.

Els avenços tècnics que s'inicien a partir del 1750 van revolucionar les tècniques agrícoles, i van propulsar la producció industrial amb l'aparició de les fàbriques. Aquest procés va estar acompanyat d'un gran creixement demogràfic i la creació de grans nuclis urbans. 

Aquesta revolució marca una ruptura en el curs de la història, transformant els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia.
En un principi es va utilitzar el carbó com a font d'energia per les màquines de vapor de la indústria i el transport, els forns per la producció de ferro i les calderes per escalfar els edificis de les grans ciutats. 

Posteriorment el desenvolupament industrial i l'aparició del motor de combustió interna van introduir el consum dels derivats del petroli, gasolines, gasoils i naftes.
A finals del segle XIX es va estendre la producció d'una nova forma d'energia: l'energia elèctrica. Els recursos naturals utilitzats per produir-la van ser el carbó, el petroli, l'energia nuclear, i posteriorment el gas natural



1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola
  • Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica.
  • Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina.
  • Com a conseqüència es va produir una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.
*******
  • L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.
  • Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. Aquesta es va convertir en una propietat privada.
  • Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).
  • Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.
2. L’era del maquinisme [màquines, vapor i fàbriques]
  • Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica.
  • Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals.
  • Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.
  • Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor.
  • La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.
******
  • A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó.
  • Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.
  • Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.
Fàbrica tèxtil- Vicens Vives
Fàbrica tèxtil- Vicens Vives
  • La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.
  • L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.
  • Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.
3. La revolució dels transports
  • Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails.
  • Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament del ferrocarril.
  • El fenomen realment innovador va ser la locomotora de Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.
  • Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela.
******
  • La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.
  • Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
  • La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del  comerç interior.
  • El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

4. El liberalisme i el capitalisme
  • Adam Smith va establir els principis del liberalisme:
  • L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
  • Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.
  • L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

5. La Segona Revolució Industrial [noves formes d’energia, noves industries, nous sistemes de producció, la banca moderna…]
  • En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
  • La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.
  • El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.
  • A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.
*****
  • A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
  • Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.
  • Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
  • Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.
******
  • La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.
  • Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.
  • Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

6. Els efectes de la industrialització en la població i les ciutats
  • La Revolució Industrial també va ser un procés de canvi social. Al llarg del segle XIX es va accelerar el creixement de la població. El 1900 a Europa hi vivien més de 400 milions d’habitants.
  • Les causes d’aquest creixement demogràfic van ser dues: un descens brusc de la mortalitat i un increment de la fecunditat.
  • La mecanització de les tasques agrícoles i la concentració de la producció industrial a les ciutats van afavorir l’emigració del camp a la ciutat. Moltes ciutats van prosperar al voltant de fàbriques.
  • Entre el 1800 i el 1924, 60 milions d’europeus van emigrar a altres continents. Aquestes migracions transoceàniques es van produir per onades: fins al 1870 els que van emigrar més van ser els britànics, sobretot els irlandesos i els escandinaus; posteriorment, els van succeir els centreeuropues; a finals de segle, els grups que van emigrar més van ser els italians, els espanyols, els grecs i els turcs. La majoria dels emigrants europeus es van dirigir a Amèrica

7. L’aparició d’una societat de classes
  • La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.
  • Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
  • També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
  • Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.
 ******
  • Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.
  • Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.
  • En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

8. El Moviment Obrer
  • La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
  • La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).
  • Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
  • Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats.
******
  • A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme.
  • La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de l’Estat, per així assolir l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.
  • A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.
******
  • L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
  • L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
  • La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
  • El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
  • Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.
******
  • Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.
  • A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.
  • El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

dimarts, 1 de desembre del 2015

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL EN DIBUIXOS ANIMATS: LA MÀQUINA DE VÀPOR

Amb aquests simpàtic vídeo, que els més nostàlgics recordem quan començàrem a amar la Història, us podeu fer una idea dels grans avenços de la Revolució Industrial... 





dimecres, 15 de gener del 2014

TEMPS MODERNS

Temps Moderns, de Charles Chaplin, comença amb una paròdia del treball en sèrie  explicat avui a classe, tot i  que la contextualització de la pel·lícula és posterior.

En  Charlot treballa en una fàbrica i es veu sotmès a la dura llei del taylorisme fent un treball mecànic sota el control d’un patró molt autoritari. Aquesta situació d’estrès el porta al desequilibri mental i... haureu de veure la pel·lícula!