El Romanticisme, en tant que moviment estètic, s’estén per tot Europa al final del segle XVIII i durant el segle XIX i determina un renovament profund en el camp de la literatura i de les arts. El romanticisme va aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més significatius cal destacar els següents:
1) la nova relació entre l’artista i la societat: la cultura s’independentitza del mecenatge i l’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica del seu treball;
2) la llibertat creativa: el Romanticisme, contra el neoclassicisme, reivindica el geni creador; l’obra no ha d’ajustar-se a una preceptiva i uns models establerts i consagrats, sinó que ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes;
3) la visió malenconiosa de la vida: caracteritza els autors romàntics i tradueix el desajustament entre les aspiracions de l’escriptor i l’adversitat de la realitat quotidiana, que impossibilita els seus projectes;
4) la valoració de la literatura i de l’art populars: el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística, reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la intuïció lliure dels pobles; i
5) el nacionalisme: es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la industrialització i la modernització social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada