Durant el període que va des del principi del segle XIX fins als anys setanta es produeix una gran activitat en el camp literari, on a poc a poc el romanticisme va consolidant-se. El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament:
a) en narrativa, primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó (caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat, etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;
b) en poesia, es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;
c) en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada