Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El període d'entreguerres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El període d'entreguerres. Mostrar tots els missatges
dimarts, 24 de maig del 2016
dimecres, 18 de maig del 2016
LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES EN EL PERÍODE D'ENTREGUERRES
Cap a 1920, l’Europa de la postguerra estava formada per vint-i-vuit Estats, i tots, excepte Hongria i Rússia (URSS) eren democràcies o sistemes parlamentaris. Ara bé, tot i l’aparent triomf de les democràcies que va seguir la Primera Guerra Mundial, els governs democràtics no van ser capaços de resoldre els greus problemes polítics, socials i econòmics que es plantejaven en el període d’entreguerres. Per aquesta raó, amplis sectors de la població van creure que la democràcia liberal parlamentària representava un sistema democràtic caducat i incapaç de fer front els nous i dramàtics problemes derivats de la postguerra, i van defensar la necessitat d’articular Estats forts i autoritaris per afrontar la situació.
El comte Carlo Sforza (1878-1952), polític i diplomàtic italià durant la monarquia de Víctor Manuel III, va dimitir i va exiliar-se a París quan Mussolini va pujar al poder. A la seva obra Dictateurs et dictatures d’après-guerre(1931) analitzava d’aquesta manera el procés de crisi de les democràcies que afectava l’Europa del període d’entreguerres i va comportar l’ascens dels feixismes:
No va ser sinó després de la Primera Guerra Mundial quan les dictadures van irrompre a Europa [...].Si hem de ser francs, sota la pomposa divinització de l’Estat no era difícil descobrir algunes passions i alguns egoismes. Aquestes passions eren: la revenja ofensiva de les democràcies contra les democràcies, sota una forma violenta que és l’efecte dels hàbits de la guerra; la lluita incitada pels industrials i els grans terratinents contra el perill bolxevic, en realitat contra tota forma de moviment socialista; i, finalment, encara que era menys important, si més no fora d’Alemanya, el moviment antisemita.Un cert desencant respecte a les velles institucions parlamentàries va fer la resta [...].
Així, tot i que el model feixista no va implantar-se de manera general, sí que va ser un element característic i extens en l’Europa d’entreguerres. Instal·lat plenament a Itàlia (Mussolini) i Alemanya (Hitler), va tenir manifestacions perifèriques i particulars en diversos països europeus: Portugal amb la dictadura de Salazar (1928); Espanya amb les dictadures de Primo de Rivera (1923) i Franco (1939); la Grècia de Metaxas (1936), Àustria, Hongria i Romania, entre d’altres.
dimarts, 17 de maig del 2016
LA CRISI ECONÒMICA DEL 29 EXPLICADA PER GROUXO MARX
Com ja sabeu, la Gran Depressió va originar-se als Estats Units d’Amèrica i afectà tots els sectors econòmics i socials de l’economia nord-americana i contagiant-se després a Europa.
El sempre genial Grouxo Marx parlava d’aquesta manera de la gran crisi econòmica de 1929 a les seves pseudo-memòries, Grouxo i jo, tot un testimoni directe i clarivident que permet entendre fàcilment la realitat d’una època.
Grouxo Marx fou un dels afectats pel Crac del 29 i es va quedar pràcticament en la ruïna. Des d'aquest enllaç podeu accedir a un article on el el genial actor còmic explica com va arribar a perdre 240.000 dòlars.
Cliqueu la imatge de Grouxo per accedir al document.
Passeu a més una bona estona amb aquesta famosa seqüència de la sisena pel·lícula dels germans Marx, Una nit a l'òpera (1938),·i que s'assembla prou al que ha passat avui a classe.
dijous, 21 de maig del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)