dimecres, 5 de març del 2014

UN EXEMPLE D'EDITORIAL


PUTIN: ACÍ TENIU EL MONSTRE
Un dels problemes més greus del món avui és que el diner criminal s'ha tornat legítim. A aquest occident sotmès a una crisi que ja fa massa anys que dura no li queden escrúpols per a preguntar com és que Catar, la Xina o Rússia tenen tant capital. Simplement ens hem posat en venda i l'ànsia d'obrir els nostres braços als nous milionaris és irresistible, sembla. Irresistible fins al punt de passar per alt l'esclavatge, la violència, les guerres i, és clar, l'opressió que són a la base de l'opulència d'aquests països, d'aquests règims.

Les nostres societats, però, ho han acceptat tot plegat com si fos un mal menor. De tant en tant, hi ha algun estirabot que causa més nervis d'allò que és habitual, com ho ha estat, recentment, el tracte als homosexuals durant els jocs olímpics. Però ni amb això no n'hi ha prou perquè denunciem amb fermesa l'actuació de governs, primers ministres, presidents o secretaris generals que –ho sap tothom– són literalment uns criminals. El seu gas, els seus avions o les seues fàbriques de baix cost són més importants per als nostres dirigents que no les conseqüències dels seus actes. I així anem perdonant crim rere crim fins que ensopeguem de cara amb el monstre, com ha passat ara.

Vladímir Putin és un dels personatges més perillosos d'aquest planeta. Ho és avui, però ho era també fa deu anys. I com que en el passat li han consentit tot allò que li han consentit ara porta el món a una situació de tensió que feia trenta anys que no vivíem. Això que passa a Ucraïna és extraordinàriament greu i pot arrossegar Europa a un conflicte enorme. És una pena que els qui avui es planyen de la seua violència i la seua intransigència a Ucraïna no li haguessen volgut parar mai els peus abans, quan feia això mateix contra uns altres o contra el seu poble. Ara ja és massa tard…