divendres, 4 de desembre de 2015

TEMPS MODERNS



Charles Chaplin, conegut amb el nom de Charlot, és el personatge mític que protagonitza i controla totes aquelles aventures en què es veu capficat. A més, és un personatge reconegut, i el públic sap identificar el petit bigoti negre, la seva forma de caminar característica amb els peus oberts com un ànec... D'altra banda, és un fetitxista dels objectes, sobretot en el moment en què no li serveixen a Charlot com ens serveixen a nosaltres. I és que Charlot és improvisació, imaginació sense límits. Una altra característica molt important del personatge és el cop de peu que fa cap a enrere, per diversos motius: no li agrada enfrontar els problemes de cara, amb la qual cosa els dóna l'esquena, o també com una manera d'expressar a la perfecció la despreocupació constant de no sentir-se lligat al passat ni arrossegar res rere d'ell. Tot i amb això, el cop de peu pot expressar milers de matisos que poden anar des de la venjança fins a límits insospitables. 



Amb Temps Moderns ens trobem davant d'una pel·lícula de Charles Chaplin diferent a les que havia fet abans. Temps Moderns trenca amb la tradició de llargmetratges anteriors, i especialment dóna un gir important respecte a Llums de la ciutat, considerada sovint l'obra mestra de Chaplin. Potser és precisament en aquesta qüestió on resideix la seva superioritat. Temps Moderns és una successió de situacions còmiques el protagonista de la qual és Charlot, i el tema comú és la vida industrial i les seves conseqüències. Chaplin fa una crítica al regnat de la màquina i la divisió del treball, per tant, en última instància, el film pot veure's utilitzat en contra del capitalisme. Chaplin es declara obertament de part de l'home, contra la societat i les seves màquines; la seva afirmació no se situa sobre el pla contingent de la política o de la sociologia, sinó només de la moral i sempre a través de l'estil. 



Temps moderns ens parla, en imatges, de l'alienació, les classes baixes, l'economia del temps, la revolució industrial, la lluita obrera, tot allò explicat des d'una senzillesa i un minimalisme que sorprèn. I un aspecte que sorprèn és la crítica àcida que fa al sistema laboral i social sense que la censura pugui alterar l'obra encara sent criticada. Chaplin va crear una sàtira genial de la societat industrial que va modernitzar els sistemes productius a base de suposar una alienació de l'individu per a milions de treballadors. Temps Moderns ens ho mostra enfrontat a molt diverses vicissituds, quan l'atur massiu va coincidir amb la implantació de l'automatització industrial, després de la Gran Depressió de 1929.



(Cliqueu aquí per veure la font)