IDEES CLAU DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics (màquina de vapor, activitat industrial) que es van produir inicialment a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'anirà imposant lentament a la resta d'Europa, als Estats Units d'Amèrica i al Japó.

Els avenços tècnics que s'inicien a partir del 1750 van revolucionar les tècniques agrícoles, i van propulsar la producció industrial amb l'aparició de les fàbriques. Aquest procés va estar acompanyat d'un gran creixement demogràfic i la creació de grans nuclis urbans. 

Aquesta revolució marca una ruptura en el curs de la història, transformant els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia.
En un principi es va utilitzar el carbó com a font d'energia per les màquines de vapor de la indústria i el transport, els forns per la producció de ferro i les calderes per escalfar els edificis de les grans ciutats. 

Posteriorment el desenvolupament industrial i l'aparició del motor de combustió interna van introduir el consum dels derivats del petroli, gasolines, gasoils i naftes.
A finals del segle XIX es va estendre la producció d'una nova forma d'energia: l'energia elèctrica. Els recursos naturals utilitzats per produir-la van ser el carbó, el petroli, l'energia nuclear, i posteriorment el gas natural



1. L’augment demogràfic i l’expansió agrícola

• Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement anomenat revolució demogràfica.
• Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina.
• Com a conseqüència es va produir una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.

*******

• L’increment de la població va provocar un augment de la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció.
• Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. Aquesta es va convertir en una propietat privada.
• Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).
• Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

2. L’era del maquinisme [màquines, vapor i fàbriques]

• Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica.
• Les màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals.
• Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.
• Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor.
• La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.

******

• A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó.
• Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.
• Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.

Fàbrica tèxtil- Vicens Vives

• La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.
• L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica.
• Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

3. La revolució dels transports

• Al començament, el ferrocarril s’utilitzava a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien sobre rails.
• Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament del ferrocarril.
• El fenomen realment innovador va ser la locomotora de Stephenson, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.
• Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, construïts amb ferro, van substituir els de vela.

******

• La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.
• Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.
• La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del  comerç interior.
• El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.

4. El liberalisme i el capitalisme

• Adam Smith va establir els principis del liberalisme:
• L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.
• Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.
• L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

5. La Segona Revolució Industrial [noves formes d’energia, noves industries, nous sistemes de producció, la banca moderna…]

• En aquesta etapa, l’electricitat i el petroli van desbancar el carbó.
• La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.
• El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.
• A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.

*****

• A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos.
• Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme. Consisteix en la fabricació en cadena.
• Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.
• Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.

******

• La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.
• Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.
• Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

6. Els efectes de la industrialització en la població i les ciutats

• La Revolució Industrial també va ser un procés de canvi social. Al llarg del segle XIX es va accelerar el creixement de la població. El 1900 a Europa hi vivien més de 400 milions d’habitants.
• Les causes d’aquest creixement demogràfic van ser dues: un descens brusc de la mortalitat i un increment de la fecunditat.
• La mecanització de les tasques agrícoles i la concentració de la producció industrial a les ciutats van afavorir l’emigració del camp a la ciutat. Moltes ciutats van prosperar al voltant de fàbriques.
• Entre el 1800 i el 1924, 60 milions d’europeus van emigrar a altres continents. Aquestes migracions transoceàniques es van produir per onades: fins al 1870 els que van emigrar més van ser els britànics, sobretot els irlandesos i els escandinaus; posteriorment, els van succeir els centreeuropues; a finals de segle, els grups que van emigrar més van ser els italians, els espanyols, els grecs i els turcs. La majoria dels emigrants europeus es van dirigir a Amèrica

7. L’aparició d’una societat de classes

• La burgesia es va convertir en el grup hegemònic perquè era la propietària de les indústries i els negocis.
• Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
• També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.
• Un gran nombre d’empleats i botiguers formaven la petita burgesia.

 ******

• Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.
• Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.
• En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients.

8. El Moviment Obrer

• La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
• La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).
• Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
• Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers sindicats.

******

• A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme.
• La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de l’Estat, per així assolir l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.
• A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

******

• L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
• L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.
• Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.

******

• Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.
• A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.
• El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.